Stanley Kubrick

STANLEY KUBRICK
EEUU 1928-1999

Fotograf i director de documentals i de cinema.
A partir de que el seu pare li regala una màquina de fotografiar als 13 anys i que el seu professor d’arts plàstiques li inculca que tant la fotografia com el cinema son Art en majúscules, fan que l’Stanley s’aficioni a l’art de la imatge i als 16 anys amb una fotografia amb la imatge d’un kiosk, la revista Look el contracte com a fotoperiodista, una etapa que va del 1945 fins el 1950. Durant el període a la revista, va fer entre 24.000/28.000 fotografies, això són 400 fotografies mensuals que si les dividim entre 36 són més de 10 carrets al mes. Aquestes eren fotos de l’actualitat de NovaYork i també incloïent reportatges a personalitats públiques a les que Look feia per vendre més revistes.

Aquesta primera etapa ha estat poc estudiada i de fet no es comencen a fer els primers estudis un cop ell mor.

Uns dels llibres publicats en referència a la seva etapa com a fotògraf són el dels pdf’s al peu de l’article.

La seva faceta cinematogràfica comença i s’encavalca a finals dels 40 i principis dels 50 on combina la seva feina a Look i dirigeix els seus tres primers curts metratges a modus de reportatge. Del 52 al 55 fa dos llargs metratges: Atracament Perfecte (Lucien Ballard) i Senders de glòria (George Krause).

El tercer llarg metratge: Espartaco, Russell Metty director de fotografia de la pel·lícula va rebre un òscar per la seva feina al film. Diuen que aquest va ser un mer espectador ja que qui remenava les cireres de la fotografia era el mateic Kubrick.
Com veurem seguidament les relacions entre els directors de fotografia i ell s’anaven tensant a mesura que es feia famós i volia en control total de les seves creacions.

A Lolita, Oswalt Norris (D.F.) ja van tenir problemes i aquest el va acusar de filtrar fotos de la protagonista.
A telèfon Vermell va entrevistar al futur D. F. amb Gilbert Taylor, posat-li un qüestionari fotogràfic per admentrel com a DF, curiosament era un fotograf de guerra.
A 2001 una odissea de l’espai, va començar amb Geoltrey Unsworth que li va durar 6 mesos i al final va acabar la pel·lícula amb l’ajudant d’aquest, Jhon Alcoot. Aquesta va tardar 3 anys en fer-se.
Aquest li feia més cas que els demés i la seva col·laboració va durar en les pel·licules “La taronja mecànica”
«Barry Lyndon» i “El resplandor”, i al finalitzar aquesta deixa de col·laborar amb Kubrick alegant un excés de pressió.
La propera pel·lícula “La jaqueta metàl·lica” va tenir com a director de fotografia l’ajudant d’Alcoot, Douglas Milsone i la darrera peli “Eyes wide Shut” (Ulls ven tancats) la va fer com a D.F. amb un amic personal seu (Larry Smith).

Com a anecdotes fotogràficas podem citar la filmació de Barry Lyndon, que va estar enregistrada en alguns interiors amb llum natural d’espelmes i que va demanar a la NASA un objectiu especial Zeis ultra lluminós per poder-ho fer.

També se li atribubueix el rodatge de la arribada de l’home a la Lluna, el quan, diuen, és la seva gran obra mestre.

La literatura escrita d’ell com a personatge influencer pivota en tres pilars importants:

Arts plàstiques – Arts mecàniques – Cultura de masses

Fons culsultades:
Enrique Pérez Romero: La fotografía de Stanley Kubrick como espacio de innovación epistemológica
El erotismo en Stanley Kubrick como producto de la mediación cultural: